A vegades les coses no són el que semblen; a vegades els aconteixements es regiren i donen pas a noves històries que no estaven previstes. El que havia de ser un fals judici-comiat per en Rich, va acabar sient-ho també per a mi; evidentment, jo no en sabia ni un borrall! Però va ser molt xulo, ens ho vam passar molt bé presentant proves, fent recusacions, portant testimonis sorpresa, declarant sota promesa... riute'n del Shark aquest de la tele! Un judici com cal, sí senyor!
Un altre petit final. Però dels de punt i seguit.
Un parell de fotos: la secre, el fiscal, el seu ajudant i l'advocat defensor; uns quants dels "responsables" de que tota la vetllada fos inoblidable.
*******************************************************************************
A veces las cosas no son lo que parecen; a veces los acontecimientos se dan la vuelta y dan paso a nuevas historias que no estaban previstas. Lo que tenia que ser un falso juicio-despedida para Rich, acabó siéndolo también para mí; evidentemente, yo no sabia nada de nada! Pero fue muy chulo, nos lo pasamos muy bien presentando pruebas, haciendo recusaciones, trayendo testigos sorpresa, declarando bajo promesa... ríete del Shark ése de la tele! Un juicio como Dios manda, sí señor!
Otro pequeño final. Pero de los de punto y seguido.
Un par de fotos: la secre, el fiscal, su ayudante y el abogado defensor; unos cuantos de los "responsables" de que toda la velada fuese inolvidable.
5 comentaris:
Jajajjaja mmmmmmmmm el meu testimoni va ser dels més aclamats... ara que he perdut credibilitat per plorar de veritat en un judici fals...
Ninu, hem vingut a acomiadar-te a l'aeroport aquesta matinada, però hem arribat 5 minuts massa tard... Una llàstima.
Em quedavem força coses a dir-te.
Cuida't, et trobaré a faltar i apareixes en el meu fotolog: www.fotolog.com/kelxicoira
T'estimu ninu!
Acusacions falses però xules, tot vàrem riu molt, quan tonis pel maig hi tornem a jutjar-te.
M'està agradant aquest blog...un post emocionant! La veritat és que no me n'he adonat fins avui.
Espero poder seguir-te les passes a través del blog i espero amb moltes ganes el primer post en terres americanes!
Una abraçada ben gran. Ja et trobem a faltar!
p.S: M'ha agradat això del punt i seguit...
Ja sabem que estás a Washington.............., però els posts han de continuar, no hi ha excuses, ah i bon any NOU 2008, i lo de nou, "nunca mejor dicho"
Tens raó P, tens raó... ara mateix vaig a fer la següent entrada.
Bon 2008 a tothom!!
Publica un comentari a l'entrada