"He après una cosa important a la meva vida: com començar de nou" -Sam Keen
Per mí es tracta justament d'això: saber que ha arribat el moment de començar una nova etapa, i començar-la com cal. Això implica tancar la anterior i, què carai, és difícil; els que em coneixeu (no crec que a ningú que no em conegui li interessi llegir això) sabeu que no sóc persona de llançar-me al buit. Aquesta decisió que ara es fa palesa es fruit de tres anys de reflexió, però Déu sap que ara mateix tinc la convicció i la seguretat del qui fa el que és correcte. A partir d'aquí, un xic d'enyorança i molta il·lusió per al viatge.
Després de gairebé cinc anys a Arquitècnics, vaig plegar el divendres 14 de desembre. Encara a hores d'ara em sento estrany pel fet de no anar al despatx! Penjo un parell de fotos del sopar de comiat que els companys ens van fer a n'en Ferran i a mí.
Principis i finals. Dues cares de la mateixa moneda.
PD: prometo que els propers posts seran menys plastes; aquest era el primer i havia de tenir solera...
*************************************************************************************************
"He aprendido una cosa importante en mi vida: como empezar de nuevo" -Sam Keen
Para mí se trata justamente de eso: saber que ha llegado el momento de empezar una nueva etapa, y empezarla como debe ser. Esto implica cerrar la anterior y, qué caramba, es difícil; los que me conocéis (no creo que a nadie que no me conozca le interese leer esto) sabéis que no soy persona de lanzarme al vacío. Esta decisión que ahora se hace evidente es fruto de tres años de reflexión, pero Dios sabe que ahora mismo tengo la convicción y la seguridad de quien hace lo que es correcto. A partir de aquí, un poco de nostalgia y mucha ilusión para el viaje.
Después de casi cinco años en Arquitècnics, dejé de trabajar el viernes 14 de diciembre. Aún ahora me siento raro por el hecho de no ir al despacho! Cuelgo un par de fotos de la cena de despedida que los compañeros nos hicieron a Ferran y a mí.
Principios y fines. Dos caras de la misma moneda.
PD: prometo que los próximos posts seran menos plastas; éste era el primero y debía tener solera...
11 comentaris:
Doncs aixó, gràcies per tenir-nos informats, ja ens anirem veien. Una vegada més molta sort i que Deu et guardi i beneieixi.
Fam Xic Lem
M'agrada aquest començament, a veure què ens expliques de per allà! I súper adient el verset, tio..
Buenas...creo que soy el primero jeje que honor!!....pues nada, que solo faltan 6 días para que nos abandones, pero no te preocupes que no te guardaremos rencor por eso jejej, has sido un gran ejemplo para encaminar mi vida en estos ya casi 3 años que te conozco, te extrañaremos mucho todos, esperaremos cada día ansiosos aquel día del próximo mes de mayo cuando regreses para pasar un veranito junto a nosotros. Que Dios te bendiga mucho y te siga acompañando en esta nueva etapa de tu vida, tal como lo ha hecho hasta hoy.
Chris
Ostres, aquest blog té bona pinta! Gràcies per deixar-nos conèixer les teves aventures a l'altre costat de la bassa.
Espero que treguis profit d'aquesta nova etapa i que et puguis adaptar bé al menjar desconegut.
Una abraçada ben gran
Wapissim!!!!
La veritat es que em sorpren ser la primera... però que carai, és un honor.
Ja ho saps que em fa pena que marxis, pero ja saps que crec en la teva decisió.
Endavant, que desde darrera t'emputxo...
Pufffffff massa coses a dir-te avans de que marxis i massa poc temps per a dir-les... Només una, per molt lluny q marxis d'aqui, seguiràs estant en el mateix lloc q has estat desde que vaig apendre a que em caiesis bé... jejejej
Una abraçada ben forta vaquer.
Hola Àlex,
No esperava veure'm en el teu blog. Ha estat una sorpresa agradable.
Tots els canvis si són per voluntat pròpia són bons, i més si es fan amb il·lusió.
Per començar, desitjar-te un bon viatge cap a Texes i que no t'anyoris gaire dels teus origens, d'aquesta manera et serà més fàcil!!!
Espero que no abandonis el blog i que comparteixis l'enriquiment que t'aporta aquesta nova aventura que emprens amb els qui ens desperta el cuc d'aprendre constanment el que la vida ens ofereix.
Aprofitant, desitjar-te un Bon Nadal i Feliç Any Nou!
Ferran.
heyyyyyyy que soy yo el gus,decirte que me alegro y me entriztesce el saver que de aqui de un res y no res te anas de maxar ,pero aunque diras este ya save lo que es dejar cosa detras para poder abanzar,aun hoy no me acostumbro a las distancias,y lo mucho que duele el separarse de las personas que se quiere,pero en parte me alegra saver que lo que haces es en veneficio de una fe inrrefutable en el señor,con la vicion puesta en su obra que es lo mas importante pero dejando lo poetico de esto avisanos si hay bodorrio o no,bueno que sepas que aunque aun no te as ido ya te estrañamos
Merci nois i noies, sou tots uns cracks! I de pas, a veure si vaig aprenent com va això del blog, que fins avui no he pogut publicar els vostres comentaris... ;)
Hey mi hermano,q guai esta el blog tu eres un tio muy original y lo q mas me alegra es q yo soy parte de tus amistades,te extrañeremos mucho y mas cuando eramos los unicos de la misma edad dentro del grupo.De verdad q recuerdo muchas platicas q tubimos en muchas ocasiones y una q no se me olvida es es la bes q estabamos en un retiro de los de la Arcada.De lo q Dios puede hacer en mi vida,sabes Dios ya lo esta haciendo.Bendiciones tio y saludes de la Carol.
Wappo!!!!
Que tal? desde que vas marxar no he sabut res mes de tu...
M'ha dit el teu pare que has perdut la maleta, espero que la trobis.
Buenu res mes ja m'aniras veien per qui...
kysses Maria
Hola Perla
S'hauria de preparar per el campionat, per el recés i .... Tranqui no et vull donar feina,
ja deus tenir prou.
Només saludarte i desitxar-te el millor en aquesta nova tasca, un cop mes. Aniré mirant el teu blogg i aprenent del que ens vulguis ensenyar.
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada