Post dedicat als poquets suïssos que conec...
M'encanten els aeroports; es una de les millors coses de viatjar: poder veure tanta gent diferent en un sol lloc, cultures, edats i llengües barrejades. Fins hi tot en l'arquitectura dels aeroports pots intuir el caràcter de la gent del país, i aprendre coses noves.
El passat dia 27 vaig agafar l'avió de Barcelona fins a Washington DC, via Zurich. Aquest aeroport suís em va agradar per la seva sobrietat en els materials i colors, però també per la solidesa del conjunt i la cura en tots els detalls. Es feia evident que és un lloc organitzat i polit; no es càlid i ufanós, però sí un indret on sentir-se a gust.
El que vaig veure: moltíssimes botigues de rellotges, bosses, navalles i invents curiosos; força luxe en general; un Mercedes-McClaren impressionant (envoltat de rellotges) i forces garites per a fumadors. I cada dos per tres dones de la neteja dins d'aquests espais per mantenir-los polits i curiosos. Això sí: les dones entraven a netejar amb mascaretes a la cara...
Que n'hem d'aprendre encara dels suïssos...
**************************************************
Post dedicado a los poquitos suizos que conozco...
Me encantan los aeropuertos; es una de las mejores cosas de viajar: poder ver a tanta gente diferente en un solo lugar, culturas, edades y lenguas mezcladas. Incluso en la arquitectura de los aeropuertos puedes intuir el carácter de la gente del país, i aprender cosas nuevas.
El pasado dia 27 cogí el avión de Barcelona a Washington DC, via Zurich. Este aeropuerto suizo me gustó por la sobriedad en los materiales y colores, pero también por la solidez del conjunto y lo cuidado de los detalles. Se hacía evidente que es un lugar organizado y bien acabado; no es cálido y ufano, pero sí un lugar donde sentirse a gusto.
Lo que vi: muchísimas tiendas de relojes, maletas y bolsos, navajas y inventos curiosos; bastante lujo en general; un Mercedes-McClaren impresionante (rodeado de relojes) y bastantes garites para fumadores. Y cada dos por tres mujeres de la limpieza dentro de estos espacios para mantenerlos limpios. Eso sí: las mujeres entraban a limpiar con mascarillas en la cara...
Cuánto tenemos que aprender aún de los suizos...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Je,je ,jo sóc un fan de Suïssa. Si ells es paressin cent anys i nosaltres continuéssim avançant, encara no els atraparíem!!!
Bon any!
Mol Suissa!!!
El q menys es el clima... Jo m'hi he passat forces agosts en q no+ plovia.
Pero el que més m'agrada es l'educació de la gent d'alla.
Bon any noiet!
Publica un comentari a l'entrada