El passat dimarts vam rebre, aquí a Rio Grande, la visita de la doctora Jean Barsness, metgessa canadenca que ha sigut missionera durant uns vint anys a Panamà i que ara es professora en un seminari al seu país.
La doctora Barsness, en un molt bon espanyol (feia 30 anys que no el parlava) ens va animar a que, més que creients, fossim deixebles. De la seva experiència personal, ens va explicar com el seu feliç matrimoni va acabar en tragèdia quan un dia, unes persones segrestaren al seu marit. No varen saber res més d'ell fins que una setmana més tard el van trobar vora el canal de Panamà, amb 11 punyalades per tot el cos.
Al cap d'una estona ens comenta una esperiència que va tenir un amic seu missioner en un país àrab:
Un dia aquest missioner va començar a parlar de l'Evangeli amb un noi al carrer, després d'una bona estona, el missioner li pregunta si vol acceptar a Crist. El noi diu "sí, però amb les meves pròpies condicions"; el missioner li tracta d'explicar que no podem posar condicions a la salvació de Jesús, només hem acceptar-la. "No, ets tu qui no ho entén -li diu el noi- jo accepto a Jesús amb una condició que m'has de prometre que compliràs". El missioner cedeix i pregunta quina es la condició. "Vull que, quan em mori, em facis un funeral cristià", va ser la resposta.
Quatre dies més tard, el missioner va poder complir la seva paraula: el noi havia sigut assassinat per la seva nova fe.
Tant la senyora Barsness com aquell noi àrab van creure que valia la pena córrer el risc de posar les seves vides en perill.
Per alguns això es bogeria. Per altres, una vida ben aprofitada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Quins exemples! I ni hi ha tants així!!Bé, bona sort la presó i no t'hi quedis massa temps, només el just i necessari.
El teu pare ja ens va llegir dijous el teu "Socorro!!!!"
Que segueixi anant bé i que els teus dies puguin tenir 36 hores et desitgem de tot cor.
Hola Senyor
Ara ja comença a tenir millor cara aquest blog.
Després del teu conqueriment d'aquestes terres amb un baluard un tant peculiar "La Gallineta" pero tot no pot ser tant de tira comica de T.B.O.
No creus que les experiencies dels altres, no tant sols ens enriqueixen, també en sugereixen situacions de reflexió? Segueix aprenent i compartin.
La presó ha anat molt bé, merci a tots els que heu estat pregant!
Sí Jos, i quant ens queda per aprendre encara!! Aquí no es només el que aprens a l'aula, sino el que el Senyor t'ensenya en les relacions personals i experiències.
Bones!!!
Estic una mica perduda... ja ho sé, m'encanta rebre noticies teves, senyal que encara no t'has oblidat del tot de nosaltres...
Un plaer llegir vides d'exemple, ens fa pensar com es que no som capaços de donar més per a Déu.
Un petó enorme!
Kel
vaya ejemplo!, que tal todo con los manitos?...como se porta la gente por ahi????, cuando haremos una video conferencia??
hola pibe como estamos por America del norte espero que en la brecha,yo aqui esperando que me manden a la mesa de operaciones por la pierna pero bien en general quiero dejarte un verciculo,que esta:en 2corintios 4:7al9..espero que te guste i firme hacia tu meta que desde aqui todos estamos con tigo bendiciones GUS........
Fa temps que no edites res, Alez.
Què passa? Massa feina?
Enric.
Sí nois, massa feina... però al "mal" tiempo, buena cara! Gus, espero que todo vaya bien en la operación, estoy orando por tí. Gracias por el versículo!! Aquí te dejo otro: 1ª Pedro 1:6-9
Una abraçada a tots!
Estás acumulando puntos para que te rompamos las piernas cuando regreses si es que no actualizas esto!! jeje que tal todo? un abrazo!!
Chris
Mañana, a ver si puedo mañana... tengo un par de cosas en la chistera...
No será que el problema de Alex es falta de tiempo: RGBI, Amanda, Blogg, Facebook....dormir, comer...?
No será que el problema de Alex es la falta de tiempo: RGBI, Amanda, Blogg, Facebook... comer... dormir... y los dias sólo son de 24 horas...
Publica un comentari a l'entrada