"Dios me guía, ella me cuida"

Fa aproximadament un mes vaig tenir la oportunitat de trepitjar Mèxic per primer cop. Ja em van advertir que les ciutats de la frontera no són gens maques, i que "México es mucho más que Reynosa",així que no esperava veure res d'especial.

Però al final vaig acabar veient coses especials; una seria la manera de conduir dels mexicans (i jo em pensava que Barna era la jungla!) i l'altra, un adhesiu que duia un dels cotxes que conduia al davant nostre: una figura de la mort amb l'emblema: Dios me guía, ella me cuida. Vaig preguntar als nois que anaven amb mi què carai era allò, i ells em van respondre que era la Santa Muerte.

La Santa Muerte (també anomenada Señora Blanca, Señora Negra, Señora de las Sombras, Niña Santa, La Flaca, ...) es un culte vinculat a la tradició del dia dels Difunts, i que està en apogeu a Mèxic. Les arrels històriques provenen de l'època prehispànica i colonial. El fidels d'aquest moviment van tenir la primera capella dedicada a la mort al 2001, dirigida per la capellana Enriqueta Romero; la tal senyora afirma que el culte a la Santa Muerte no té res de satànic i tampoc de crsitià, però en les pregàries s'hi invoca a Déu, a Jesús i a la Verge de Guadalupe. Bàsicament, el que en busquen els seus fidels es algun favor, miracle o protecció, i per tant li fan ofrenes: monetàries, florals, i també alcohòliques i de cigarrets. Ja sabiem que el tabac matava, oi?

Homero Aridjis, escriptor mexicà, ha escrit una novel·la recentment sobre el tema, i diu el següent:

la gente que pide favores o milagros para tener trabajo, salud o comida, y el de los hombres del poder económico, político o criminal, quienes curiosamente le solicitan venganzas o muertes. Hacen este tipo de plegarias porque no se las pueden solicitar a Dios, a las vírgenes o a los santos. En mi novela resalta la intención de mostrar esta situación, así como la estética de violencia y mostrar el gran talento que los mexicanos tienen para ornamentar la muerte.

Es curiós i apassionant a la vegada veure la fascinació per l'error que tenim els éssers humans. És destacable que molts fidels de la Santa Muerte son catòlics, homes i dones amb la veritat al seu abast, però que decideixen donar lloança a la terrible conseqüència del nostre pecat: la mort es la separació de Déu, i per tant no pot haver res més terrible.

A la mort no només no se l'ha de lloar, sino que Jesús ja la va vèncer a la creu. Massa gent encara segueix enganyada.

¿Dónde está, muerte, tu aguijón? ¿Dónde, sepulcro, tu victoria?,
porque el aguijón de la muerte es el pecado, y el poder del pecado es la Ley. (1ª Corintis 15:55-56)