Post data: Lo millor del dia ha vingut quan, al final de les cerimònies, tots els abanderats hem anat a fora per issar les banderes als màstils. El tema era anar cantant l'himne nacional mentre s'issava la bandera, i al final tothom aplaudia.
Mentre els reprensentants dels altres països anaven cantant, tot orgullosos, els respectius himnes, amb la mà al pit i els ulls clucs, jo anava pensant com ens ho faríem per no fer gaire el ridícul.
Finalment ha arribat el nostre torn, després d'escoltar moltes cançons sobre l'alliberament dels bàrbars espanyols. Així que, tot decidit, he fet l'aclariment que l'himne espanyol no té lletra (a lo qual m'han respòs amb mirades d'estupefacció) i, a la de tres, en Jonathan i jo ens hem posat a taralejar l'himne; mentre fèiem el "na, na, na, na" jo anava mirant cap a dalt, no per un arrebat de patriotisme, sino per evitar més mirades.
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Día de la "Rasa"
Avui hem pogut celebrar el "Día de la Raza" a Rio Grande. Com que resulta que, per les amèriques, no tenen gaire bon concepte de Cristòfol Colom y dels conqueridors espanyols que els van venir a robar i massacrar (tot i que en moments de debilitat fins hi tot es senten orgullosos si tenen avantpassats espanyols), la festa dell Columbus Day l'han reconvertit en "el Día de la Raza", on es celebra la diversitat cultural que hi ha representada al campus.
Tota la part de les banderetes (sí, un altre cop les banderes!) i del protocol ha sigut força cansat i pesat, però lo millor ha vingut a l'hora de menjar. Cada país ha preparat alguna menja típica del seu país per compartir amb la resta. En Jonathan Tucker, de família originària de Chicago, però nascut a Sevilla (on hi va viure fins els 18 anys) i jo ens vam liar a fer gaspacho i truites de patata. Ens vam passar tres hores a la cuina! Va ser divertit, però una feinada.
Així que per menjar hem gaudit de cuinats peruans, mexicans, bolivians, americans, filipins, etc. Ara, per digerir, no hi ha res com una bona soneta. I demà, sant tornem-hi.
Foto: Volíen que ens vestíssim amb roba típica de cada país; hi ha algo més espanyol que el mocador de quatre puntes "a lo garrulo"?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
