Post data: Lo millor del dia ha vingut quan, al final de les cerimònies, tots els abanderats hem anat a fora per issar les banderes als màstils. El tema era anar cantant l'himne nacional mentre s'issava la bandera, i al final tothom aplaudia.
Mentre els reprensentants dels altres països anaven cantant, tot orgullosos, els respectius himnes, amb la mà al pit i els ulls clucs, jo anava pensant com ens ho faríem per no fer gaire el ridícul.
Finalment ha arribat el nostre torn, després d'escoltar moltes cançons sobre l'alliberament dels bàrbars espanyols. Així que, tot decidit, he fet l'aclariment que l'himne espanyol no té lletra (a lo qual m'han respòs amb mirades d'estupefacció) i, a la de tres, en Jonathan i jo ens hem posat a taralejar l'himne; mentre fèiem el "na, na, na, na" jo anava mirant cap a dalt, no per un arrebat de patriotisme, sino per evitar més mirades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Qui to havia de dir company. Aquest problema de nacions i banderes, no sembla gaire cristià, en cara que si es moilt USA
Hola Alejandro (bonito y sonoro nombre)
Deseo que en esta dia tan especial y celebrado por ti te lleve a una reflexión personal de tu antes y tu nuevo amanecer.
Por una, grande y libre
Amèn a tots dos...
Ey noi!! com va aixo por las americas?? la foto con el pañuelito en la cabeza es una mezcla de jack sparrow y panadero, aunque esos lo llevan blanco. Como va el semestre? que tal amanda?, un abrazo desde muy lejos, bueno ya sabes que tan lejos.
chris
ostres, les que estàs passant amb el tema aquest de les banderes, no? jaja
ningú ha dit que sigui fàcil ser d'un país que està dins un altre país, i totes aquestes coses :P
una abraçada!
joel
Publica un comentari a l'entrada