2 de 8

El segon semestre a Rio Grande ha arribat a la fi. La veritat es que ha sigut molt més intens que l'anterior, no només per el que ha passat dins l'aula, sino (sobretot) per el que ha anat passant fora. Gràcies a Déu, Ell tot ho fa servir perquè hi poguem tenir una relació més propera. A nivell personal, puc dir que he tret en clar un parell de coses:

• Déu es fidel. Ha hagut moments en què la càrrega de treball era molt forta, arribant personalment fins al límit. Al final, quan humanament ja no podia anar més enllà, confiava al Senyor tot el que jo no havia pogut assolir. "Jo he fet fins aquí, i no puc més; Tu fas la resta", es el que li he dit examen darrera examen, treball darrera treball. I Ell ha sigut fidel. Una cosa és saber-ho, però és molt diferent experimentar-ho.


• Déu no s'amaga enmig de la tragèdia. l'Edgar i l'Amy ens han mostrat la certesa d'això. També amb altres coses que han succeït aquest semestre per aquí, puc dir que la tragèdia t'apropa al Senyor. Déu es el nostre refugi. Busca'l al moment de la prova.
• Haig de morir al "jo". Viure una vida vertaderament espiritual significa viure la vida de Crist, i això també implica identificar-me en la seva mort, resurrecció i ascensió. Com diu Gàlates 2:20, jo estic crucificat amb Crist, i ja no visc jo mateix, és Ell qui viu en mi. Això no s'aconsegueix de la nit al dia, però és un must per a cada creient.

El següent pas: deixar la humitat, el vent i la relativa caloreta del sud de Texas i canviar-la per la fred crua del nord de Virginia i Maryland.