Algú recorda aquesta llaminadura de la infància? Aquell paquetet de múltiples coloraines i dibuixos d'explosions que, al obrir-lo, et donava sempre la impressió de que n'hi havia massa poc. Que no ho gaudiries prou. Que la joia s'acabaria massa aviat. I després, al tastar-lo, es feia enganxós com un xiclet.
Però com petava! Era la llaminadura més original que mai vaig tastar.
Fa un parell de mesos, mentre encara estava en plens exàmens, l'Amanda em va enviar un paquet amb diversos "goodies" que en diuen aquí (coses bones, vaja); molt adient per desestressar-se. Una de les llaminadures es deia "Pop Rocks", i al veure-ho, vaig pensar que era clavat als enyorats Peta Zetas.
I caram, si ho era de clavat! Exactament el mateix! Se'm va acudir mirar l'envoltori, i resulta que son els mateixos Peta Zetas de tota la vida, que també els venen a Estats Units amb el nom de Pop Rocks.
Ara només falta veure si puc trobar aquells caramelets amb gust de Coca-Cola que es deien "Cuba Libre". Molt apropiat per als dissdients de Miami...
3 comentaris:
ualaa!
fa mol de temps k no en mejo dakestes coses!!
jeje...
guapisiim k ta trobu a faltaa multisiim, i kuan tinguis el papers arreglats avera si vens pk tink unes ganes de veuret impresionants!
esperu k vagi tot be!
un pto
records a l'Amanda!
Mery
molt bo, Àlex. El post, i els peta zetas (encara que ara ja no tastaria semejante porcio de insdutrialitat!)
Els caramels, seguramenta Miami.
Publica un comentari a l'entrada