Pous ateus a l'Àfrica (II)

En el mateix número de la revista World, trobem un article que discuteix el suposat descens en el nombre de cristians als Estats Units i l'ascens dels "no afiliats religiosament", quelcom molt publicitat per Newsweek arrel de l'estudi 2008 American Religious Identification Survey. Segons aquest estudi, entre el 1999 i el 2008 el nombre d'adults identificats com a cristians als EUA ha baixat deu punts percentuals, mentre que el nombre de no afiliats religiosament ha pujat set punts.

La opinió de World es que aquest descens es tractaria de "desercions" per part de cristians nominals, i busca la opinió d'experts no cristians sobre el tema. En el procés, he trobat contrastos prou interessants entre cristianisme i ateisme:

• Adrian Wooldridge: "Els cristians son els que estan tenint cura dels sense sostre i dels drogaaddictes. On és l'asil ateu? Els ateus només estan interessats en ells mateixos."
• Wooldridge de nou: "El nombre de gent que diu que Déu té un paper central en les seves vides está creixent. (...) Ara, la gent pels quals la religió no era gaire important son més feliços dient que son ateus o agnòstics, i els que es prenen la seva fe seriosament, s'ho prenen molt seriosament."
• Terry Eagleton: "Per què la gent que menys ens pensem, jo inclòs, ens trobem de sobte parlant sobre Déu? Cap altra cosa (la ciència, la raó, el lliberalisme, l'economia) funciona."

L'articulista de World acaba dient que, el problema de l'ateisme és que no ofereix cap mena d'esperança. Mollie Ziegler-Hemingway, a Christianity Today, i en la línia de Wooldridge, també assegura que

"podem dir sense por a equivocar-nos que

les ensenyances de Richard Dawkins mai han inspirat ningú a moure

la seva família a l'Àfrica subsahariana per fer pous."

Per això no hi ha pous ateus a l'Àfrica.

Pous ateus a l'Àfrica (I)

Una de les coses bones que té el comprar a Estats Units es que trobes botigues (a vegades, botigasses) de llibres a cada centre comercial que vagis. Sempre que puc m'hi perdo una estona, i últimament m'he adonat que hi ha dues categories de llibres que tenen cada cop més presència: llibres sobre espiritualitat i llibres sobre ateïsme i agnosticisme.

Juntament amb això, darrerament han caigut a les meves mans uns quants números de la revista World, un magazine evangèlic sobre cultura, política i societat que trobo molt interessant (www.worldmag.com) i que ha afegit al meu interès respecte l'alça del debat sobre Déu en la literatura actual:

• John Micklethwait i Adrian Wooldridge son els editor en cap i el cap del departament de Washington de la revista The Economist. Han escrit un llibre, God is Back, i en l'entrevista per World deixen anar perles com aquestes:

"Les questions religioses son ara al centre de la cultura europea en una manera que no ho havia estat en cent anys. (...) No només Déu ha tornat en el sentit que Ell es prou significant perquè gent com Christopher Hitchens dediquin energies i talent en fer-li front, sino que també Ell es al centre del debat polític europeu."

"Veig que la influència política de la religió està esdevenint més gran, en comptes de minvar, als Estats Units. Això es així multiplicat per deu a la resta del món."

"Si poguéssim retrocedir deu o quinze anys , la idea que Richard Dawkins o Christopher Hitchens escrivissin un llibre sobre el tema [la no existència de Déu] semblaria absurda, perquè, almenys a Europa, la majoria de les elits intel·lectuals assumien que Déu estava despareixent; així doncs, per què preocupar-se?"