Pous ateus a l'Àfrica (II)

En el mateix número de la revista World, trobem un article que discuteix el suposat descens en el nombre de cristians als Estats Units i l'ascens dels "no afiliats religiosament", quelcom molt publicitat per Newsweek arrel de l'estudi 2008 American Religious Identification Survey. Segons aquest estudi, entre el 1999 i el 2008 el nombre d'adults identificats com a cristians als EUA ha baixat deu punts percentuals, mentre que el nombre de no afiliats religiosament ha pujat set punts.

La opinió de World es que aquest descens es tractaria de "desercions" per part de cristians nominals, i busca la opinió d'experts no cristians sobre el tema. En el procés, he trobat contrastos prou interessants entre cristianisme i ateisme:

• Adrian Wooldridge: "Els cristians son els que estan tenint cura dels sense sostre i dels drogaaddictes. On és l'asil ateu? Els ateus només estan interessats en ells mateixos."
• Wooldridge de nou: "El nombre de gent que diu que Déu té un paper central en les seves vides está creixent. (...) Ara, la gent pels quals la religió no era gaire important son més feliços dient que son ateus o agnòstics, i els que es prenen la seva fe seriosament, s'ho prenen molt seriosament."
• Terry Eagleton: "Per què la gent que menys ens pensem, jo inclòs, ens trobem de sobte parlant sobre Déu? Cap altra cosa (la ciència, la raó, el lliberalisme, l'economia) funciona."

L'articulista de World acaba dient que, el problema de l'ateisme és que no ofereix cap mena d'esperança. Mollie Ziegler-Hemingway, a Christianity Today, i en la línia de Wooldridge, també assegura que

"podem dir sense por a equivocar-nos que

les ensenyances de Richard Dawkins mai han inspirat ningú a moure

la seva família a l'Àfrica subsahariana per fer pous."

Per això no hi ha pous ateus a l'Àfrica.